Fi del blog

Bones a tothom! Tot comença i tot acaba...

Us volia comentar que la fi del blog ja arribat, aquesta entrada serà la darrera que veureu penjada. Però per no deixar-vos amb mal sabor de boca, us comentaré què he fet avui.

 A història i antropologia hem mirat dos documentals de dos mestres catalans. Per una banda trobem a la Rosa Sensat i per una altra banda a l'Artur Martorell. Aquests dos grans mestres van deixar una gran petjada en el món de l'ensenyament. La Rosa Sensat, va canviar el concepte d'escola, on l'escola es va convertir en un lloc agradable que permetia que els nens es sentissin com a casa. Va redissenyar els espais, pensant que totes les coses havien d'estar a l'abast dels infants, sense oblidar la calidesa que havia de transmetre l'aula.

L'Artur Martorell, un altre magnífic mestre, considera l'escola com una eina per formar persones amb criteris propis. Ara ens pot semblar una ximpleria, però hem de pensar que abans els nens no podíem donar la seva opinió. Els mestres d'abans, eren petits dictadors on els seus criteris eren els únics vàlids.

Ara que us he parlat una mica d'aquests dos mestres, m'acomiado de tots vosaltres!!

Vinga, a reveure.

Programa de les Festes de Nadal

Bon dia a tots!

Pels qui encara no s'han adonat, estem a prop de les festes de Nadal. Si ho traduïm al calendari escolar, només queda una setmana per acabar les classes.

Per aquestes dates, l'ajuntament de Barcelona crea un programa d'activitats on els més petits i els més grans podran gaudir d'aquestes festes. Per exemple, sinó sabeu què fer aquest cap de setmana, el dissabte a la Catedral, faran una recreació de l'antiga Carassa. No sabeu que és? Doncs us animo a anar a aquest espectacle.

En el cas d'estar interessat en altres tipus d'activitats, us passo la web i així li doneu un cop d'ull.

http://www.bcn.es/nadal/ca/agenda.html

Posar en pràctica les capacitats...

Avui a història i antropologia hem estat comentant "los treinta princípios de las Escuelas Nuevas". Hi ha un punt, que considero molt interessant quan parla sobre la creació d'espais dintre de l'escola on l'infant, lliurement, pugui anar per posar en pràctica les seves capacitats. D'aquesta forma, l'infant que li agradi molt la part artística, pogués fer més art o si li agradés molt les matemàtiques doncs que pogués fer més matemàtiques. 

Us donaré un exemple. Actualment en totes les escoles hi ha una biblioteca on permet que tots els infants del centre puguin treballar la lectura. Per tant, aquest espai lliure i no obligatori permet que tots aquells infants que ho desitgin puguin llegir. I perquè no traslladem aquesta idea de biblioteca en altres camps, com l'art o les matemàtiques?

Finalitzat el pòster de "Va de Mestres"

Tot arriba! Ja us vaig dir que quan acabes el pòster de "Va de Mestres" us diria alguna cosa. Doncs be, com podeu veure a la imatge, el meu pòster està fet artesanalment de fusta, cartró premsat i retoladors especials (són especials perquè et permeten pintar sobre superfícies fosques i el color no es veu alterat).

Com havia d'explicar en un pòster el capítol "Confianza y Esperenza" vaig pensar que una bona manera de presentar-lo era per mitjà d'un escenari. A partir del concepte "escenari", em vaig adonar que podria mostrar el capítol com si fos un espectacle en un teatre. El color escollit pel pòster també acompanya a la temàtica, on apareixen el vermell i el daurat com colors principals.

Pel que fa a l'estructura del pòster em vaig ajustar a les pautes que la Mar ens va passar anteriorment. En el "primer escenari" apareixen cites del llibre, en el "segon escenari" hi ha pluja d'idees i una imatge que resumeix la idea, i finalment en el "tercer escenari", acaba amb una frase.

 Introducció

 Primer escenari

Segon escenari












Espero que us hagi agradat! Fins aviat!

Debat: els horaris escolars

Avui s'ha debatut el tema dels horaris escolars. Personalment, crec que ha sigut un tema interessant però s'han obert massa fronts i els ha costat una mica dominar el debat. Dic això, perquè en el mateix debat s'ha parlat sobre la sisena hora, les vacances escolars d'estiu, les vacances escolars durant el curs i els horaris escolars amb la incompatibilitat amb els horaris laborals dels pares. Realment, aquest tres punts, són tres debats diferents que s'haurien d'exposar de manera independent. Quan dic això, no estic dient que aquest tres temes no tinguin relació! No, ni molt menys. Només dic, que sent de primer curs i només tenint dues hores per dur a terme el debat, va resultar difícil dominar el territori amb tants fronts oberts.

Amb aquest debat, he vist que pels pròxims treballs hauré de posar més èmfasi en saber quina és la meva intenció amb el treball que presento i tenir ben clar què és el que vull transmetre als meus companys. Per tant, no oblidem:

"Más vale poco y bueno que mucho y malo"

Per cert, abans de deixar-vos, us deixo una vinyeta que us farà riure però també reflexionar!

Noticia de Lego loco i Sokoban!!

Farà dues setmanes el professor M. Àngel ens va fer estudiar el funcionament de diversos programes que podríem utilitzar amb els nens com per exemple el Sokoban, el Lenming o el Kid Pix. 

Doncs ha donat la casualitat que avui he trobat una notícia relacionada amb el programa Lego Loco i el Sokoban. Com que m'ha semblat interessat, he pensat que seria una bona idea compatir-la amb tots vosaltres.

Per cert, també us deixo la URL per si voleu anar directament a la font:

http://noticiasusodidactico.educared.org/blog/2011/12/12/pon-a-trabajar-tu-celebro-en-clase-con-los-juegos-lego-loco-y-sokoban/

Noticia:

Científicos emplean el videojuego 'Starcraft II' para conocer el cerebro humano 

 

12 diciembre 2011 

Un equipo de investigadores de la Universidad Simon Fraser de Canadá ha utilizado el videojuego de estrategia en tiempo real ‘StarCraft II’ como método para conocer el funcionamiento del cerebro ante procesos complejos y simultáneos. Con los videojuegos ‘LEGO loco’ y ‘Sokoban’ podemos abordar el tema de los procesos cerebrales de una forma amena y práctica.

FUENTE: eGamers

ORIENTACIÓN PEDAGÓGICA:

Según los investigadores, el videojuego de estrategia en tiempo real ‘StarCraft II’ puede ofrecer un perfecto dibujo de cómo el cerebro humano lleva a cabo varias tareas al mismo tiempo. El profesor puede presentar un esquema visual de las distintas partes del cerebro y solicitar a sus alumnos que indiquen qué regiones están implicadas en procesos mentales complejos como la memoria, la formulación de estrategias, la atención prolongada o las habilidades de motricidad fina, entre otros. A continuación, los estudiantes pueden centrarse en una actividad neurológica y presentar de forma gráfica cómo se produce, atendiendo a todo el organismo. Por ejemplo, la velocidad para mover los dedos al usar el mando de una consola supone la actividad sináptica de la mano, el brazo, la columna, etc.

Los resultados del proyecto pueden mejorar la productividad cerebral, por ejemplo, en situaciones de emergencia o contribuir al estudio del envejecimiento mental. Los alumnos pueden hacer un estudio en profundidad del cerebro en el que incluyan un glosario explicativo de términos como, por ejemplo, cognición o neurona; las peculiaridades del cerebro humano frente al de los animales; el crecimiento evolutivo de este órgano y sus principales patologías.

‘StarCraft II’ pertenece a una conocida saga de videojuegos, creado por Blizzard. Está ambientado en el siglo XXVI y los protagonistas son los ejércitos de tres razas provenientes de distintos planetas que luchan por la supervivencia y el control de un territorio. Los jugadores no sólo deben atender a la batalla, sino que también deben gobernar sus colonias con necesidades como, por ejemplo, la extracción de recursos naturales y montar sus propios sistemas de defensa. La velocidad de la partida es muy elevada, ya que los jugadores deben manejar decenas de unidades de batalla simultáneamente, además de estar pendientes de otras acciones que ocurren en diversos puntos del mapa de juego. Por parejas, los alumnos pueden profundizar en estas informaciones y elaborar una ficha técnica descriptiva del juego, el objetivo, la acción, los personajes y los recursos de que disponen. Seguidamente, pueden citar otros títulos similares y aportar las principales singularidades de este videojuego de fama universal. Como conclusión del ejercicio pueden incluir una valoración personal.

PROPUESTA TIC:

Para contextualizar la investigación citada en la noticia, el docente puede hacer uso de distintos programas lúdicos que nos permiten trabajar las estrategias de pensamiento, la toma de decisiones y la resolución de problemas con los alumnos. Mediante el uso de juegos de estrategia y programas especiales, se pueden plantear dilemas o situaciones en las que los alumnos tengan que resolver un problema determinado de forma conjunta y creativa. Un claro ejemplo es ‘LEGO Loco’, la conocida versión infantil de los videojuegos de construcción de ciudades desarrollada en un entorno LEGO. Este juego tiene un aspecto muy destacable, ya que los niños no sólo aprenden a construir una ciudad con parques, colegios, tiendas, etc. y crean un avatar con su estética, gustos y aficiones, sino que han de adoptar el rol de aprendiz de jefe de estación. Esto supone que deberán diseñar las vías y construir un mundo LEGO en el que los trenes circulen con puntualidad con el objetivo de que todos los muñecos pasajeros estén satisfechos con el servicio. Aunque su uso suele ser individual, el docente puede hacer parejas o grupos de tres para que los estudiantes tengan que poner en práctica valores como la cooperación, la toma conjunta de decisiones y la mediación en su papel de único ayudante atento a las palancas de cambio de vía y las agujas. OpenCity es una opción muy similar para alumnos más mayores.

 

Por otro lado, se presenta ‘Sokoban’ un sencillo juego que requiere mucho ingenio y lógica. El objetivo es lograr mover las cajas o bolas que se encuentran repartidas por el escenario hasta colocarlas en una zona señalada. Para ello tenemos dos restricciones básicas: los objetos sólo se pueden mover si los empujamos y sólo podemos empujarlos de uno en uno. Para jugar es necesario emplear el teclado con lo cual, el docente puede trabajar el tema de la motricidad fina además de disponer de una buena herramienta para evaluar la habilidad cognitiva espacio-visual de sus alumnos.

Con estas dos propuestas, los alumnos se acercarán de una manera práctica y lúdica al contenido de la noticia y a las actividades planteadas en el apartado anterior. Así, se sugiere al docente que reserve un tiempo de la sesión para ello y que finalice  con una puesta en común valorativa.

Resum dels models d'aprenentage

Com alguns ja saben, la Maribel ens va demanar que per grups, omplíssim les graelles de cada model d'aprenentatge. En total hi ha set models, que corresponen al model psicoanalític, conductista, humanista, cognitiu, constructivista, sistèmic i naturalista. 

 A mi m'ha tocat resumir el model cognitiu. Com ja sabeu, aquest model s'interessa per la "caixa negra" (la nostra ment!!!). Consideren que el nostre cervell és com un ordinador que té integrat un programari que ens permet pensar, parlar, emmagatzemar... És a dir, tenim implantat en la ment peces que ens permeten desenvolupar-nos com a éssers humans. 

 

 

Debat: Escola inclusiva?

En el debat d'avui s'ha plantejat si s'estava a favor o en contra de l'escola inclusiva.

Com ja sabeu, actualment totes les escoles són (o haurien de ser) inclusives. Quan dic "haurien de ser", és perquè, moltes escoles concertades o privades no són 100% inclusives, ja que el fet econòmic impedeix a moltes famílies portar els seus fills a aquestes escoles.
En el debat, com ja us imagineu hi havia dues postures, uns estaven en contra de  l'escola inclusiva i els altres la defensaven.

La meva opinió personal és que l'escola ha de ser inclusiva. Però, calen bons recursos econòmics que permetin que aquesta realitat sigui bona per a tothom. És a dir, si tenim una aula amb vint-i-cinc nens diferents amb vint-i-cinc realitats diferents no hi ha prou amb una sola mestra a l'aula, caldrien dues. O molt millor, el ràtio per aula hauria de ser de quinze en comptes de vint-i-cinc. Dic això, perquè una mestra no pot donar una atenció especialitzada en una classe amb tanta diversitat. Abans, amb l'escola tradicional, la classe era homogènia, tots eren igual i amb un mestre (dictador) ni havia prou. Però de mica en mica, i per sort, les coses han anat canviat i s'ha canviat la metodologia d'ensenyament. Com aquest aspecte ha canviat, perquè no ens plantegem canviar el ràtio per aula?

Deixo a l'aire una possible pregunta de debat!

Vinga, fins aviat!

Treball de l'escola resprentativa

Fa dues setmanes que hauria d'haver entregat el pòster de l'escola representativa, que en el meu cas era l'escola Orlandai, però ha estat impossible ja que la meva tutora de seminari, na Mar Esteve, es trobava malalta. Espero que aquesta setmana pròxima s'incorpori i així puguem recuperar les classes perdudes.

La idea d'aquest pòster, és que a partir d'una representació gràfica de l'escola Orlandai, qualsevol persona que ho miri li resulti més fàcil ubicar-se i entendre els conceptes que exposo. De manera molt sintètica faig un repàs de la història de l'escola (quan es va fundar, quin nom tenia, què van fer...) i explico de forma molt breu i clara com és l'escola actualment i quina metodologia utilitzen.


Un altra tema també interessant, són els materials utilitzats per dur a terme la creació d'aquest pòster. Com no es veu gaire clar a la fotografia, us ho explicaré jo. Com ja sabeu, per explicar una cosa és tant important el que expliques com la manera com ho expliques. En aquest cas, el suport és molt important, ja que depenent dels materials que utilitzis pots transmetre una cosa o una altra. En el meu cas, he utilitzat cartró premsat blanc, ja que simularia com és en realitat l'edifici. En línies generals destaca per ser un pòster sobri però al mateix temps elegant, utilitzant colors de manera molt puntual.


He pensat que podria compartir el meu treball amb tots vosaltres per tal de donar-vos idees. Espero que us hagi agradat.

Fins la pròxima.

Gravació video:Segon intent

Ahir, la Violeta i jo vam tornar a gravar de nou la segona part del vídeo de TIC.
Després de set hores de gravació i passant molt de fred (ja veure-ho el dia de l'exposició el perquè), vam aconseguir el nostre objectiu. Va ser un dia molt dur, però al mateix temps vam gaudir de fer el treball.
Com que la Violeta va estudiar cine, ha permès que el rodatge de la película  estigui feta amb criteri i no haguéssim de perdre gaire temps en la gravació.

Espero que aquest cap setmana es pugui gravar la primera part del vídeo i així ho tinguem resolt abans de la pròxima setmana. Es molt important tenir aquesta part del treball feta, perquè encara ens falta preparar la part de l'exposició.


Nois que encara falta molta feina per fer!!!!!!!

Vinga, fins aviat.

Treball Va de mestres

Qui m'ha dit a mi que agafés el capítol "Confianza y Esperanza"....

Us explico;

Un dels treballs que hem de fer per Seminari, és crear un pòster a partir d'un dels capítols del llibre "Va de Mestres".

Vaig que pensar que podria ser interessant tractar el capítol "Confianza y Esperanza", ja que podria ser una bona eina per motivar a la resta de companys. Però, em trobo que no sé ben be com plasmar la idea d'aquest capítol en un pòster.

Tinc aquest cap de setmana per rumiar i decidir que faig. Quan sàpiga què fer us ho comentaré!

Fins aviat!

Primer dia: exposicions del videos

Ahir per la tarda, alguns companys de classe van presentar el seu treball d'identitat i territori. Cal dir, que en general estaven força bé, però no podem oblidar que tot es millorable.

Suposo que és normal que la gent no sàpiga realitzar correctament una exposició, ja que no tothom ha rebut nocions pràctiques de com fer-ne. Veient el panorama, crec que es podria dedicar una sessió per donar-nos quatre nocions bàsiques per saber com s'ha d'exposar.

Pel que fa als vídeos, hi ha un que s'assembla molt al que faig jo, ja que utilitza certs materials molts semblants. D'aquesta forma, la Violeta, l'Ariadna i jo, vam decidir tornar a rodar el nostre vídeo, conservant la temàtica inicial.

Pot semblar una bogeria haver de rodar de nou, però pensem que per nosaltres és una oportunitat d'or el poder millorar el treball.

Espero que el pròxim dijous puguem rodar de nou!!!

Exposició: educació emocional

A la classe de psicologia he hagut d'exposar, juntament amb el meu grup, el treball  "Educació Emocional". Si sóc franca, crec que no hem donat tot el que podíem haver donat. De vegades puc resultar una mica pesada, però penso que a la vida ens hem d'anar superant, i cada pas que fem ho hem de fer millor.

La nostra exposició no va ser horrorosa però tampoc va ser genial. I no va ser genial perquè no vam saber captar l'atenció del públic des d'un  principi i la gent no prestava gaire atenció a les nostres explicacions.

Una possible reacció davant d'aquesta situació hagués estat conformar-me i dir-me que no sóc bona exposant. Però, en comptes de plorar, crec que cada exposició que faig és una oportunitat per poder superar-me i pensar noves formes de fer presentacions.

He trobat per Internet una pàgina on es donen uns quants consells de com fer una exposició. Mireu:

http://www.educacionenvalores.org/spip.php?article786

"Una exposició oral parteix d’un text que prèviament s’ha d’haver preparat tenint en compte que el tema que es tractarà ha de ser ben limitat i definit. Així doncs, l’exposició no es pot improvisar sinó que s’ha de buscar informació sobre el tema que s’ha d’expo - sar.
A continuació, s’ha de seleccionar la informació sense oblidar que el temps d’exposició estarà pautat. Després, cal fer un esquema que serveixi de guió. L’esquema ha de contenir els mateixos apartats que té una exposició escrita; és a dir, introducció, desenvolupament, resum i/o conclusió. En la introducció es presenta el tema i se’n destaca l’elecció, o l’interès o importància o actualitat. Pel que fa al desenvolupament, és la part central i per tant, la més llarga. Com a conclusió o resum, ens pot oferir una valoració dels resultats del treball o simplement un resum.
A l’hora de l’exposició, sempre s’ha de recordar que hi ha gent que escolta i així es podrà notar si l’auditori es perd, i cal anar més a poc a poc; si es cansa, i s’ha d’abreujar; o si interessa, i es pot ampliar amb anècdotes o curiositats diverses. Per situar en el tema l’auditori, serà bo que qui parli vagi anunciant els diferents apartats del tema a mesura que van apareixent en el discurs. Així mateix, és convenient emprar les fórmules habituals per iniciar la conferència com ara la intenció d’interessar, les limitacions a l’hora d’abordar el tema, etc i les habituals per acabar, l’agraïment per l’atenció, etc.
Amb l’objectiu de facilitar la comprensió o d’atraure l’atenció sobre el tema que es tracta, es pot utilitzar la pissarra o altres elements de suport com ara fotocòpies, documents sonors, audiovisuals, objectes...
En començar, cal saludar i presentar-se correctament. Cal fer servir un registre adequat: un vocabulari ric, precís, correcte, evitant paraules massa col·loquials o vulgars. Si al final, es fan preguntes, les respostes han de ser clares i precises.
Altres consells:
 Haver treballat i raonat prèviament el tema per explicar-lo amb fluïdesa i poder improvisar, si cal. Tot dintre del temps fixat.
 No memoritzar totalment l’exposició perquè la memòria pot fallar.
 Tenir l’esquema de l’exposició a la vista per seguir l’ordre establert, i tenir-hi anotats els exemples, les citacions, les dates, etc. És important mirar els qui escolten i no fixar la vista en l’esquema.
 Articular bé els sons de manera que la pronúncia sigui clara. Parlar amb fluïdesa i naturalitat per assegurar-se d’una audició perfecta. El ritme ha de ser més lent en les idees importants i més ràpid, en les secundàries.
 Ajustar el to de la veu (més alt o més baix) i el ritme de la parla (més ràpid o més lent) al contingut de l’exposició per subratllar les idees importants. Hi ha tècniques per dominar la intensitat i la modulació de la veu. Respirar bé és fonamental perquè, si no, l’aire s’acaba aviat, potser en el moment en què es diu el més important. La intensitat de la veu es pot practicar llegint en veu alta a casa: primer en veu molt baixa, a poc a poc, i després es pot provar de fer-ho en veu cada cop més alta.
 Gesticular amb mesura. Si estem drets, hem de mantenir una postura recta, sense moure excessivament el cos i sense necessitat de recolzar-nos enlloc ni amagar les mans... Si estem asseguts, deixarem l’esquema damunt la taula i en cas que no sapiguem què fer de les mans, agafarem un bolígraf. S’ha d’evitar fer sorolls amb la cadira... La nostra imatge també comunica!"

Espero que us serveixi d'ajut!

Debat: Babel a l'escola?

Quin debat! no? No pensava pas que anés tant bé!

Al principi estàvem molt nerviosos (m'incloc), ja que no sabíem com es desenvoluparia. Però de mica en mica el tema va començar a agafar força, fins el punt que tothom volia donar la seva opinió i defensar la seva postura.

Després de portar una hora de debat, me'n vaig adonar que a l'estar tant immersa en el debat m'havia oblidat completament que existia un public! Sembla curiós, però quan et capfiques en una cosa, oblides completament el teu voltant.

Be, ànims pels següents grups de debat!

Setmana d'estrès

Bones a tothom!

Aquesta setmana ha sigut una de les pitjors, ja que em tocava acabar de preparar tots els treballs per la setmana vinent. Per exemple per demà, formaré part del grup de debat per discutir sobre el plurilingüisme a l'aula. Sembla una feina molt fàcil de fer, però realment portem un mes preparant-la, i no sé si el nostre treball de recerca serà suficient per rebatre les opinions de l'equip contrari.

El dimarts, a processos educatius, presentem el treball d'educació emocional. Aquest treball és un d'aquells que veus que podries haver tret més suc. Em dona la sensació que no hem treballat prou, que podríem haver fet una recerca més profunda i contundent. A part, no hem pensat cap "show" per l'exposició i això és un problema. Perquè? Doncs, perquè si no és prepara alguna cosa per captar l'atenció dels nostres companys, vol dir que tota la feina que hem fet per explicar què és l'educació emocional, no serveix per a res. Penso, que en el moment que substituir a la professora per explicar un tema, nosaltres tenim la responsabilitat que els nostres companys aprenguin.

El dimecres serà un dia d'histèria! En un sol dia tinc tres feines que he d'haver fet i la veritat, no les porto gaire bé. A primera hora de la tarda, he d'entregar una síntesi del documental "pensant en els altres" i haver llegit dos textos sobre dos pedagogs diferents. I finalment, hauré d'entregar un pòster que expliqui l'escola representativa que vaig visitar farà dues setmanes.

Com podeu comprovar no em queixo per vici, sinó que realment he fet molta feina. Ah! se m'oblidava, tot aquest estrès de la universitat acompanyat de l'estrès de la feina! XD

Vinga, fins aviat

SAE: Dos dies de pràctiques a Drassanes

Abans de tot, voldria dir que per mi ha sigut una experiència molt enriquidora i profitosa el poder estar de practiques amb nens de segon de primària a l'escola Drassanes.

Pels qui no la coneixen, és una escola situada al Raval, i destaca per tenir una gran diversitat a les aules (una classe de 25 nens amb 25 procedències diferents -més o menys-).

L'escola, com a edifici, és trist (per dir-ho amb bones paraules). Perquè us  feu una idea, és una escola antiga de quatre o cinc plantes amb sostre alt. Les parets són blanques amb grans finestrals i no hi ha cortines ni res que s'assembli. Per tant, l'ambient és fred i poc acollidor (encara que les mestres s'esforcen en posar murals i dibuixos dels nens).

Segurament alguns de vosaltres estareu pensant si realment porten bé el tema de la diversitat. Si us sóc sincera, la resposta és No. Sóc conscient que no resulta fàcil portar una classe on la meitat dels nens no parlen ni el català ni el castellà i a sobre tenen una cultura totalment diferent. Però, crec que aquesta dificultat l'hem de convertir en un repte i no en un problema.

Bé, us animo a que feu les pràctiques en aquesta escola ja que no sortireu indiferents!

SAE: Dimarts -Visita a l'escola Orlandai

Vaig visitar com escola representativa, l'escola Orlandai. És una escola pública, situada al barri de Sarrià. El centre és d'una sola línia i només imparteixen classes fins a sisè de primària. 

L'escola fomenta molt la lectura a través de la seva estimada biblioteca Marta Mata. Els nens, des de ben petits estan en contacte amb llibres. Els que encara no saben llegir, una o dues vegades per setmana van a la biblioteca i una professora els explica un conte. Quan son una mica més grans, tenen una targeta de biblioteca, on ells mateixos trien els llibres que volen llegir.

A més a més, és Escola Verda, ja que donen molta importància al consum responsable (consumir el mínim d'aigua, utilitzen bombetes de baix consum..), reciclar, i s'encarreguen de l'hort de l'escola.

Finalment, pel que fa a la metodologia d'escola, es basen amb el model constructivista, és a dir, parteixen dels coneixements previs de l'infant. Per exemple, el dia que vaig visitar l'escola, els nens de quart de primària van haver de composar una carta a partir d'unes frases prèvies que el mestre va donar. Aquest exercici es va haver de fer sense cap explicació per part del mestre.

L'escola Orlandai, crec que és un bon lloc per poder realitzar les pràctiques l'any vinent. Per tant, la podeu anotar en la vostra llista de "possible escola de pràctiques".

Fins aquí arriba l'explicació de l'escola!!!

SAE: Dilluns-Taula Rodona

Ahir no vaig tenir temps d'explicar-vos en què consistia la taula rodona, però avui tinc una mica més de temps.

A l'auditori de la nostra facultat, van venir tres mestres novells i antics alumnes de la universitat. Ens van explicar com va ser el primer contacte amb l'escola i quines pors tenien abans de començar. Una cosa que em va fer molta gràcia és que els tres coincidien que en algun moment s'havien plantejat si eren o no bons mestres i si havien escollit bé la seva professió. Segurament, pel fet de treballar amb nens, deus tenir por de ferir-los o d'actuar incorrectament.

Per mi, aquesta taula rodona la qualificaria de 10 sobre 10, no només per les explicacions dels mestres novells, però també pel bon criteri de la universitat en posar aquesta activitat en la SAE. Felicitats!

Trobada amb la padrina de 3r!

Dintre de dues setmanes començarà la SAE! No sabeu què és? Doncs és la setmana d'activitats extraordinàries on els alumnes de primer podran tenir un petit contacte amb el món de l'educació. A part de conferències i visites, haurem de fer dos dies de pràctiques en una escola acompanyats per un alumne de 3r.

Bé, per tal de conèixer al nostre acompanyant abans de fer les pràctiques, l'escola ha organitzat una trobada entre els alumnes de 1r i 3r, i aquests han fet un pòster per mostrar-nos l'escola on farem les pràctiques.

La trobada va ser el dia 4 de novembre on vaig tenir l'oportunitat de conèixer a la meva companya de pràctiques, na Marta Romeral, que em va explicar com era el centre Drassanes. Resumit en una frase resulta que és una escola que té molta diversitat, on cada alumne té una nacionalitat diferent.

Tinc moltes ganes de començar les pràctiques i així poder posar en pràctica els meus coneixements i sobretot aprendre molt d'ells (dels alumnes i dels professors).

Per cert, si voleu saber més d'aquesta escola us passo la seva web:

http://agora.xtec.cat/ceipdrassanes/intranet/

Fins aviat!

Alexandre Jollien

Bon dia a tothom! (encara que el dia no acompanyi).

Si estas deprimit i sents que ets un inútil i no serveixes per a res... us dono la recepta per superar la vostra crisi existencial: llegir "Elogi de la feblesa" d'Alexandre Jollien.

Durant aquesta setmana hem estat comentant el llibre i la conferència que va fer Alexandre Jollien fa uns anys a la nostra universitat.

Pels qui no el coneixen, és un home suïs i paralític de naixement, que a través d'un diàleg socràtic explica els seus patiments, il·lusions, les seves ganes de superació i ens fa reflexionar sobre el concepte de normalitat.

I ara, després de conèixer a Alexandre veig que no existeix la perfecció però si la superació. Per poder superar-te t'has de conèixer, saber quins són els teus punts febles i els teus punts forts. I una vegada que saps qui ets, t'has d'estimar i confiar en tu mateix. Superada aquesta part de coneixença, podràs passar a la segona fase: estimar i conèixer als altres.

Cosmocaixa: itedy

L'altre dia vam anar a la quarta fira "Itworldedu 2011", que consisteix en l'aplicació de les TIC en el món educatiu. Aquesta fira es va fer en el Cosmo Caixa i estava dirigida pel nostre professor M. Àngel Prats.

Allí hi havia empreses de solucions TIC que t'explicaven en què consistia el seu programa. Per exemple "[Click edu", és un software de gestió, que a més a més poden utilitzar els mestres des de les aules i  les famílies des de casa. Serveix per a tot! Des de controlar l'assistència d'un alumne fins per gestionar el menjador.

Després, vam anar a la Taula Rodona que estava formada per membres de companyies telefòniques i membres d'institucions públiques catalanes. Totes les companyies van dir que estaven treballant per poder donar un bon servei en tots els àmbits, ja sigui educatiu, sanitari o personal. Sembla que la solució als nostres problemes de connectivitat és la fibra òptica. A més a més, per part de l'Ajuntament, va dir que la col·locació no suposaria un cos extra pel ciutadà, perquè s'aniria aprofitant les reformes de les vies públiques per instal·lar-ho.

Per tant, quin és el problema? Doncs que no es pot demanar a les escoles que inverteixin en les noves tecnologies si després no podran gaudir d'una bona connexió. Les companyies telefòniques asseguren que estan treballant per oferir el millor servei, però que tots hem de ser conscients que això comportarà uns quants anys.

Així que, paciència!!!

John Dewey

Fent un repàs d'aquells tres dies, vaig estar llegint unes pàgines de'n John Dewey. Més d'un estarà pensant qui és aquest senyor. Bé, doncs el Dewey va ser un filòsof i pedagog molt important de la seva època perquè va plantejar establir una escola progressista (versió nord-americana de l'Escola Nova o Escola Activa europea de finals del s. XIX i principis del s. XX).
Aquesta escola progressista es va caracteritzar pels següents punts:
-Democràcia a l'escola: Els nens practicaven la democràcia, mitjançant assemblees, elecció dels representants de classe...
-L'interès de l'infant: Abans, l'escola tradicional passava olímpicament dels interessos dels infants. Ara, es pretenia ensenyar coses adaptades a l'interès dels nens.
-Mestre guia/orientador: El mestre no és un dictador que imposa la seva voluntat. El mestre és una figura que serveix per guia o orientar a l'alumne.

.......

Bé, com que la llista és molt llarga, només he anotat aquells punts que em resultaven més interessants.

També volia comentar, que per mi, és un dels pedagogs més equilibrats. En el sentit que no és ni massa idealista (com Rousseau), ni massa arcaic (escola tradicional). 

Que he après en aquests dos mesos?

Per poder posar-me al dia, faré un resum d'aquests dos mesos.
D'entrada us he de dir que de moment estic molt contenta amb l'elecció d'aquesta carrera, encara que tingui molta feina (treballs, exposicions, lectures...). Però això no és tot! Resulta que en el segon curs és necessita el nivell del "First" per poder-se matricular a l'assignatura d'anglès. Resumint, si no tens el "First" no et queda més remei que posar-te a estudiar i intentar aconseguir el més aviat possible aquest nivell. Però tranquils, tot és possible en aquesta vida. Per una banda la universitat ofereix als estudiants una aula d'autoaprenentatge i cursos d'extensió universitària. Per una altra banda, una professora de l'escola oficial d'idiomes de Mallorca em va recomanar aquesta pàgina web on podreu estudiar anglès gratuïtament  des de casa vostre: http://www.mansioningles.com/. 

Un altre punt a comentar és la relació que hi ha entre totes les matèries de la carrera. Tot el que s'explica en una matèria es pot aplicar en una altra. Aquesta relació es tant forta que de vegades no se quin professor m'ha explicat Rousseau o qui va posar el documental de Piadget. 

Benvinguts a tots!

Aquest any he començat a estudiar un grau en educació primària. Com? Què? Si, si, com sentiu nois. Després de tenir una diplomatura en disseny d'interiors he decidit posar-me a estudiar de nou. La raó és molt senzilla: el disseny no m'aportava ni m'aporta res.
Trobar la teva vocació no és gens fàcil, però una vegada que la trobes, ets la persona més feliç del món. Jo, la vaig descobrir farà un any treballant com a monitora d'una escola. Així que animo a tothom a perseguir els seus somnis i a trobar el seu propi camí.

Per acabar, us informo que en aquest blog podreu fer un seguiment del meu procés d'aprenentatge.

Espero que us agradi.